Música

La música és, segurament, la millor companyia que pot tenir l’ésser humà; mai t’enganyarà ni et mentirà, simplement et transmetrà les ones sonores de cada nota, semitò amunt, semitò avall, Seguir leyendo “Música”

Anuncios

Hana-bi: Flores de fuego | Poesía escénica

La pantalla invisible

Por David Molina

La fragilidad de la vida y la constante lucha del ser humano por escapar de la muerte es algo que me fascina; es supervivencia por instinto que hace al hombre querer avanzar para vivir un día más, renegando de la propia evolución. Este instinto de supervivencia hace al ser humano, creador y progenitor de aquellos que preservarán su código genético y, aún sin atribuir sentimientos, engendra bases de datos genéticas para la supervivencia de la especie, y de su propio legado. Creador y destructor, el ser humano es un oxímoron cargado de belleza que Baudelaire o Shakespeare, ya han retratado desde una mirada cargada de luz, asco y admiración. La necesidad de que el poeta exista para poder observar la belleza del ser humano, de su pisada en el planeta y de su tradición, lentamente se marchita. En los tiempo que corren, esta mirada ya no…

Ver la entrada original 677 palabras más

Canvis

Les coses canvien a un ritme que ens supera. Realment tenim la capacitat d’adaptar-nos a tots els canvis?

Cada vegada sóc més conscient que, segurament, no és que diferents fets de la nostra vida al llarg del temps canviïn, sinó que el pas del temps ens permet veure-ho amb uns altres ulls, des d’un altre punt de vista. La veritat és que això és una marranada, adaptar-nos a una situació per després veure que ho feies malament o que no és tal i com tu et pensaves que era. Quin remei tenim llavors? Entristir-nos? Enfadar-nos?

Suposo que la nostra capacitat d’adaptar-nos a canvis constants va relacionada amb la nostra maduresa; i, el fet que jo estigui escribint aquestes quatre línies ara mateix, coincideix amb que als vint- i-pocs és quan et vas adonant que la vida no és tan fàcil com et pensaves ni que el món està als teus peus.

Però el que no farem és tirar la tovallola, no? A suar, a suar i a aprendre, que és el que hem vingut a fer aquí.